L´ARBRE DELS NASSOS (versió en català)

Entre les criatures fantàstiques de les terres catalanes (i d´aquelles que de vegades anomenem com Països Catalans), sovint la gent oblida que, a part dels molts tipus de follets, fades, fantasmes, dracs i moltes altres criatures llegendàries d´aquestes terres, hi ha un petit grup d´éssers fantàstics corresponents al món vegetal. Un bon exemple d´aquests podrién ser l´herba manaironera, la flor de l´aigua, els bolets martinets, l´herba desferradora, l´espiga reina i l´espiga torta, entre d´altres. Entre aquestes espècies fantàstiques de vegetals, avui voldria parlar-vos de l´arbre dels nassos, un arbre extraordinari propi de Catalunya i la Catalunya Nord, i específicament de zones molt concretes d´aquests indrets.

Per les terres del Pirineu francès alguna persona s´ha trobat l´arbre dels nassos, el qual té tants nassos com dies té l´any; els esmentats nassos tenen forma de fulla, i quan l´arbre es moca es sotraga d´arrels a copa, totes les fulles alhora, i produeix un so molt fort, com correspon a tantes mocades simultànies. Aquesta mocada dura com una exhalació, i si bé són molts els que l´han sentida, pocs són els que l´han vista; de fet, aquest arbre és tan escàs que es pot dir que mai ningú no l´ha vist, encara que l´hagin oïda gran distància.

Un altre llegenda d´un arbre que és conegut com l´arbre dels nassos es trobava lligada a Cervera, al castell de Malacara (Estaràs, la Segarra). Sembla ser que el senyor d´aquest castell tenia un rostre ferotge (d´aquí el nom del castell), i s´enamorà d´una monja que professava al convent de la Conreria, en el terme de Tiana, a prop de Badalona. Aquesta monja li va preguntar que era el que volia i el captivava tant, per sentir-se tan apassionat. Al dir-li ell que la finor del seu nas, de línia delicada i exquisida ella es retirà, i al cap de poca estona sortí desnasada, portant-li el nas en una safata, doncs no volia abandonar el seus vots. El cavaller, esmaperdut, volgué abandonar el convent, però ella l´obligà a prendre el nas que li oferia. I ell, penedit, el va enterrar a prop del convent. Nasqué, doncs, en aquest lloc un arbre d´espècie nova, anomenat l´arbre dels nassos, amb fulles que prenen la forma de nas i són quelcom vermelloses. De la descendència d´aquest cavaller es diu que va patir sempre d´insuficiència nasal, i una altra versió diuen que tota la descendència de la familia dels Malacara es distingien per tenir el nas més llarg d´un pam. Fins que un cavaller d´aquesta casta va pregar perquè el seu fill tingués un nas petit; els seus precs van ser escoltats, i el nen va nèixer amb un nas tant petit i esquifit, que el cavaller només va poder exclamar: “-Massa n´és!”. Cognom, el de Massanés, que va quedar involucrat al dels senyors del castell de Malacara.

També se l´anomena arbre de foc amb motiu del color que tenen les seves flors.

Una endevinalla recull aquesta imatge:

Un arbre amb dotze branques (mesos),
a cada branca quatre nius (setmanes),
a cada niu set ouets (dies)
i cada ouet està batejadet (té el seu nom).