Mundos propios: LA LLEGENDA DEL SUROLÍ

Vaig descobrir l’antiga llegenda del Surolí ja fa un bon grapat d’anys, quan seguia el camí que condueix de la ciutat de Girona cap el Santuari dels Àngels. Allà, en un punt ja molt proper al santuari, s’havia erigit un senzill monument en record a aquest arbre llegendari. La seva història, encara que curta i senzilla, em va captivar tant que, uns dies després, vaig tornar al mateix lloc només per poder-lo fotografiar. I ara, molts anys després, novament, he tornat al mateix punt només per poder-vos explicar la seva llegenda il·lustrant-la amb algunes noves fotografies d’aquest lloc on anys enrere s’hi va erigir aquell arbre que va omplir de tants somnis d’amor i esperances a molts dels romeus solters que antigament feien aquest camí quan anaven de romiatge o peregrinació cap el Santuari dels Àngels. Aquí us explicarem aquesta història...

Monument al Surolí.

Tradicionalment, molts arbres -especialment arbres vells, grossos o amb alguna característica especial-, han rebut un nom propi i al voltant d’alguns d’aquests, fins i tot, s’han erigit algunes llegendes o pràctiques rituals. Avui en dia, alguns d’aquests arbres llegendaris encara aguanten dempeus, tot i que la majoria de la gent, sinó tota -excepte, potser, els més vells-, n’han perdut el record. Per un altre costat, molts d’aquests arbres llegendaris ja han desaparegut -ja sigui per causes naturals, ja sigui per la intervenció directe de l’home-, però la gent encara en guarda el record. Aquest últim és el cas del Surolí.

Cruïlla de camins a pocs metres del Surolí.

Aproximadament a 1 kilòmetre del Santuari dels Àngels, a no gaires metres del punt de trobada on conflueixen els senders PR-C 196 (Girona-Madremanya) i PR-C 100-2 (Celrà-Coll del Matxo Mort), de camí de pujada cap el Santuari dels Àngels (a uns 16 minuts si fem el camí a peu), amagat i protegit entre els arbres de les Gavarres, ens trobem el punt on antigament es trobava el Surolí, un enorme suro del que ja no queda res, excepte el record, que en aquest cas es pot resumir en algunes fotografies antigues i una vella costum i llegenda que circulava en voltant seu.

Un punt pel descans...

Just en aquest punt, i en homenatge a aquest enorme arbre, en l’any 2003, s’hi va bastir un monument a manera de recordatori: era una petita plataforma rectangular feta de ciment i roca sobre la qual s’hi va erigir un enorme tronc de suro amb algunes branques dividides, i una taula de fusta en l’interior de la qual, protegida per un plàstic transparent i una reixa metàl·lica, s’explicava la llegenda del Surolí.

En record al Surolí.

Avui en dia, encara que la base d’aquest monument es conserva, una altra part ha canviat força respecte l’original: ha desaparegut aquell enorme tronc de surera que homenatjava al Surolí i aquella taula de fusta que ens explicava la llegenda ha esdevingut una cartellera vertical sostinguda per dos pals, que, això sí!, ens continua explicant la llegenda del Surolí, acompanyant-la de dues velles fotografies de l’arbre original i una altre de la Mare de Déu dels Àngels.

El lloc de descans del Surolí.

Aquest cartell diu així:

“La llegenda ens arriba de temps llunyans;

La creença ens parla d’un romeu solter, si aconseguia que una pedra llençada a la sureda restés penjada, es casaria aquell any, a la segona, al cap de dos anys, i així successivament. El desengany venia quan no se n’hi quedava cap!...

Una altre versió deia que, si quedaven penjades tres pedres seguides al surolí, aquell any esdevenia un any de bona sort.”

La llegenda del Surolí.

La llegenda no ens deixa clar si aquest procediment només era apte pels romeus solters varons o, pel contrari, les romeves solteres també podien intentar-ho.

El cas és que tot i desaparèixer el Surolí original, quan l’any 2003 es va erigir aquell tronc enorme de surera morta que l’homenatjava, molts eren els senderistes que van tornar a donar vida a aquest vell costum, llençant pedres a la intersecció de les branques d’aquell tronc amb l’esperança de que quedessin penjades, qui sap si per simple tradició, qui sap si ja fos pensant en un futur matrimoni, o simplement buscant un any de bona sort. Fos com fos, vaig sentir que a aquest vell costum se li deia tirar o llançar pedres al Surolí; el motiu, ja us l'he explicat.