LA LLEGENDA D'EN BANYETA

Girona, és una ciutat que ens depara multitud de llegendes que giren al voltant d’alguns dels seus edificis, monuments, escultures o relleus. De tots aquests, un del que sol passar més inadvertit, potser pel diminut de la seva mida, és un petit cap que es troba en l’angle de la cantonada on la Plaça del Vi es troba amb el carrer Ciutadans. Aquest cap seria poc més que un relleu sobre la pedra si no fos perquè aquest cap té un nom propi i la seva pròpia llegenda. Es tracta d’en Banyeta, i aquí us deixem la seva llegenda...

EL VELL USURER

Diu la llegenda que, en aquells temps en que la Plaça del Vi era el centre de la vida comercial de la ciutat de Girona i allí s’hi celebrava el mercat, un vell usurer tenia allà la seva parada, aprofitant-se dia sí i dia també, dels  tots els gironins que feien tracte amb ell, de manera que cada dia s’anava enriquint més i més a costa d’anar empobrint les butxaques de molts gironins.

Tal era la mala fe i la usura amb que feia els seus tractes, que un bon matí, per càstig diví, i com expiació dels seus pecats, l’usurer va aparèixer convertit en pedra, enganxat per sempre més a la cantonada de la paret on encara es troba avui en dia (i on alguns afirmen que aquell vellot avariciós tenia la seva parada), amb la forma d’un dimoni que per banyes tenia un bon parell d’orelles alçades, i d’aquí li prové el nom d’en Banyeta.

Una versió de la llegenda afegeix que per aquest fet en Banyeta es va convertir en el vigilant que vetlla per tal que tots els gironins paguin els seus impostos municipals, cosa que concordaria amb el fet de que antigament -a partir del 1714, per ser més concrets- l’edifici on avui en dia es troba en Banyeta també va ser la Duana de la ciutat (i abans d’això, durant els segles XVI i XVII, havia estat la seu de la Generalitat a Girona).

Però hi ha una altra versió, que acostuma a agradar molt més a la gent, que afegeix que tot aquell que toqui amb el seu nas el nas d’en Banyeta (i amb els peus a terra), se li perdonaran tots els deutes que ha contret... però com el rostre d’en Banyeta està a prou alçada, el fet és que fins a dia d’avui no hi ha constància de que ningú que ho hagi aconseguit.

EL PETIT BAPHOMET

En Carles Vivó, en el seu llibre Llegendes i misteris de Girona, afirma que antigament, l’edifici on actualment es troba en Banyeta, va ser el centre de l’Ordre del Temple a la ciutat de Girona, i que s’ha volgut relacionar a en Banyeta amb la figura de Baphomet, amb l’estrany ídol o dimoni que es deia que adoraven els templers, i un dels pilars -entre d’altres- sobre els quals els inquisidors del rei de França (Felip, el Bell) van basar el gruix de les seves acusacions d’heretgia contra aquests. Aquest ídol presumptament seria una deïtat procedent de l’antiga Babilònia, tot i que el seu nom apareix mencionat per primer cop precisament durant el procés contra els templers, sense haver cap prova de que la seva existència anterior. Baphomet fou representat amb la figura d’un boc de figura humana que contenia dins de si mateix elements diversos elements heterodoxes associats al cristianisme medieval, especialment en allò relatiu a la figura del Diable.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.