miércoles, 14 de diciembre de 2016

LLEGENDES DE LA PEDRA DEL DIABLE DE SANTA PAU

El menhir conegut popularment com la Pedra del Diable es troba en el veïnat del Sallent, a Santa Pau, comarca de la Garrotxa, tot just a pocs metres del mas conegut com Can Formiga. A aquest monument megalític se li han atribuït qualitats meravelloses i una bona quantitat de llegendes, dins i fora del propi municipi, algunes de les quals explicarem tot seguit.

Datat entre el 4.000 o 3.000 abans de Crist, en l’època del neolític mitjà o calcolític, aquest menhir té una llargada de 2,80 m d’alçada i una amplada de 0,80 m a la seva part més ample, amb 0,30 m de gruix aproximadament a la part baixa del mateix i 0,20 m al seu extrem superior.

La Pedra del Diable.

EL PONT DEL DIABLE DE SARRIÀ DE TER I LA PEDRA DEL DIABLE

El Diable ha estat popularment un gran constructor de ponts, tot i que també se li atribueixen altres edificacions, com torres, castells i fins i tot alguna que altra ermita. Entre totes elles, algunes li van quedar per acabar, generalment perquè no va poder construir-les dins del període de temps establert, que mai és més d’una nit.

El Diable o Dimoni és popularment un gran constructor de ponts.

Diuen que el diable volia fer el pont de Sarrià de Ter abans de les dotze en punt de la nit, abans que els galls no cantessin, i els dimonis ja només tenien que col·locar l’última pedra del pont de Sarrià de Ter, que estava construint el diable amb tots els seus súbdits de l’Infern, o sí més no tot un estol de dimonis, ja que així obtindria l’ànima d’un home que va pactar amb ell perquè fes aquella construcció. Estant així, va cantar el gall de can Riera, i el diable va preguntar:

-Quin gall canta?

-El blanc!

-Pedra avall!

Al cap de poca estona va cantar el gall de Can Formiga i el diable que pregunta:

-Quin gall canta?

-El negre!

-Pedra a terra!

I la van tirar al immediatament al terra, que des d’aleshores li deien la Pedra del Diable. A l’antic pont de Sarrià de Ter, efectivament, hi faltava una pedra. O al menys així ho deien, ja que va desaparèixer durant la Guerra Civil espanyola.

Can Formiga, el mas vora la Pedra del Diable.

D’aquesta llegenda podreu escoltar moltes altres versions, més o menys completes, però la història sempre ve a ser la mateixa, amb  més o menys detalls segons qui us l’expliqui.

QUAN FEIEN LA CARRETERA PELS VOLTS DE SANTA APU

Diuen que el Diable s’emportava aquesta pedra de Santa Pau i la duia al damunt. Quan uns obrers que feien la carretera pels volts del poble, ja fa temps, el van veure carregat amb aquella pedra del Diable van exclama espantats:

“Ave Maria puríssima!”

El Diable, el sentir aquelles sagrades paraules, va deixar la pedra allà mateix on era i la pedra es va quedar allí per sempre més.

UNA SENYAL DE GUERRA

Hi ha qui opina que la Pedra del Diable és una senyal d’una guerra que hi havia hagut per aquelles contrades o que marcava el lloc on hi havia hagut una gran batalla, sense donar-ne cap detall més concret.

La Pedra del Diable.

EL TRESOR AMAGAT DE LA PEDRA DEL DIABLE

Hi ha qui explica que a sota de la Pedra del Diable, molt al fons, hi ha un tresor amagat, sense especificar en que consisteix exactament aquest tresor. Hi ha, però, qui concreta més i parla d’un bon grapat de monedes o diners.

LES ENIGMÀTIQUES PARAULES DE LA PEDRA DEL DIABLE

De la Pedra del Diable de Santa Pau deien que duia escrites aquestes paraules:

“Feliç serà
Qui em girarà.”

Els de Santa Pau  van creure que a sota de la pedra hi havia d’haver diners o un tresor amagat i hi tots els homes van anar carregats de perpals i palanques, i amb grans suors i treballs van poder girar-la- Quan per fi van donar-li la volta a la pedra van descobrir que a l’altre costat hi havia una altra inscripció que deia així:

“Tants d’anys que havia jagut
d’aquest costat
I ara m’han girat,
que em son posta bé.”

O bé deia això altre:

“Gràcies, ben estimats,
que temps ha
que jeia d’aquest costat.”

Llegendes similars s’escolten de molts altres menhirs i pedres fites de Catalunya, especialment quan aquests estaven tombats o ajaguts, cosa que anys enrere era molt freqüent. No ha estat fins anys més recents que s’ha tornat aixecar molts d’aquests megàlits, com ho havien estat originalment.

La Pedra del Diable.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario