sábado, 15 de julio de 2017

LLEGENDES DE LA CASA DEL SENYOR D’ARRÒS

Si visitem el petit poble d’Arròs, dins del terme municipal de Viella i Mitjaran (Vielha e Mijaran, en aranès), a la comarca de la Vall d’Aran (Val d’Aran), i passem pel Carrer Major d’aquesta vila, podrem veure la Casa del Senyor d’Arròs (o Torre de Çò deth Senhor d’Arròs, en aranès), que és el nom amb que és coneix popularment la Casa Ademar, que avui en dia és l’Archiu Istoric General d’Aran -que forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya- i seu institucional del Conselh Generau d’Aran. Sembla ser que la construcció d’aquest edifici va durar molt de temps, el que va donar origen a algunes llegendes que giren al voltant de la casa en qüestió, així com de llurs propietaris, els Ademar d’Arròs.

La Casa del Senyor d'Arròs.

EL TRESOR DE LA CASA DEL SENYOR D’ARRÒS

Francesc Ademà Subirà bastí l’actual Casa Ademar l’any 1820, tal com resen les pedres que hi ha al voltant de l’ull de bou que hi ha sobre de la porta principal, tot i que ja hi han referències d’una casa anterior en el segle XVI. La llegenda popular explica que, quan el senyor d’Arròs va fer construir la Casa del Senyor, aquest va fer posar una dobleta d’or a l’interior de cada una de les pilastres que hi ha a la façana de l’edifici, raó per la qual aquestes contindrien un autèntic petit  tresor. Segons expliquen, cada dobleta d’or equivalia a 16 duros d’or d’aquell temps.

Ull de bou a la Casa del Senyor d'Arròs.

LES PEDRES DE LA CASA DEL SENYOR D’ARRÒS

És tradició diu que les pedres que es van utilitzar per a bastir la Casa del Senyor d’Arròs foren dutes des de Sant Beat (França), vila francesa a l’altre costat de la frontera, a uns 30 kilòmetres del petit poblet d’Arròs, que és coneguda per les seves canteres de marbre.

La Casa del Senyor d'Arròs.

EL SENYOR D’ARRÒS SEMPRE PARAVA A CASA SEVA

Entre els segles XVIII i XIX, a la Vall d’Aran, els ramblers (persones que es dedicaven a la compra i venda d’animals de peu rodó, com ara cavalls, mules i rucs) i els marxants ramaders prosperaren molt. Per la seva manera de viure, aquells que es dedicaven a aquest ofici eren considerats persones de certa categoria social -ja que sovint transportaven mercaderies valuoses i, de vegades, molts diners al comptat-, i també s’entenia que tenien certa experiència del món, ja que viatjaven contínuament.

Placa de l'Archiu Istoric Generau d'Aran, a la Casa del Senyor d'Arròs.

El senyor d’Arròs fou un d’aquests homes de negocis, ja que era l’amo d’una bona part dels prats de Garona, des d’Aubert fins a la Bordeta, així com d’un establiment industrial. I per si això no fos prou, a més a més, amplià el negoci tradicional del seu ofici amb la venda de bestiar de carn, que duia directament al mercat de Barcelona.

Sembla ser que per raó d’aquests negocis, el senyor d’Arròs, de tant en tant, anava a cavall a Barcelona, però per llarg que fos el viatge, sempre feia parada a casa seva. És a dir, que totes les posades on parava per fer nit eren de la seva propietat. Per això diuen que el senyor d’Arròs sempre parava a casa seva.

La Casa del Senyor d'Arròs.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario